Valoració final

La experiència amb totes aquestes eines ha estat molt engrescadora. El curs no m’ha decebut, al contrari, m’ha sorprès gratament i, sincerament, he tret més profit del que m’esperava.

Com que no treballo en biblioteca i fa temps de la que només en sóc usuària, prefereixo buscar l’aplicació dels recursos que hem après durant el curs Web 2.0 en el meu lloc de treball: el servei de documentació del Diari de Tarragona.

Del.icio.us em sembla una eina molt útil i de la que en podem treure profit. Els nostres favorits en aquest moment son incontrolables. Amb aquesta eina crearem una col•lecció disponible per a tots els usuaris de la redacció. No evitarem que cada redactor tingui els seus propis favorits, però podem compartir recursos.

El RSS ens facilitarà estar al dia de les novetats que es van incorporant a les web. A vegades els redactors utilitzen la informació que proporcionen pàgines webs, com la de l’Institut Català d’Estadística o d’altres oficials. Normalment aquests canals oficials emeten notes de premsa, però amb RSS estarem al dia en el mateix moment que la facin pública en la seva web. També ens pot servir per les pàgines web més locals. Tot i que la majoria no ténen RSS, hem de veure si podem aprofitar el que s’ha explicat en el fòrum del curs per saber quan s’actualitza una web. Per utilitzar la sindicació de continguts crearem una pàgina web o farem servir un agregador de notícies. Vam estar practicant amb el servei web Bloglines i ens funcionava bastant bé. Cal acabar de definir el sistema, però em sembla una forma de difusió selectiva de la informació molt pràctica.

Crear una pàgina d’inici pot ser una forma de canalitzar tots els recursos que volem ficar a disposició dels nostres usuaris. Podríem donar accés a eines com la calculadora, un calendari amb els propers esdeveniments (reunions, publicacions d’extres, festes dels pobles de la comarca), notes, els cercadors més utilitzats, els enllaços, etc. Em sembla una possibilitat factible i que caldrà tenir en compte. Un dels principals problemes que veig és que fer servir un recurs que no té garantia de continuïtat, per a qualsevol empresa és un risc.

Els motors de cerca personals m’han semblat interessants per a un usuari que busca informació molt específica o per algú que fa seguiment d’un tema, però primer cal fer la feina de buscar les pàgines web on trobar aquella informació. Penso que aquest recurs es pot substituir per la sindicació de continguts, una vegada has localitzat les pàgines web en les que estàs interessat (sempre i quan ofereixi aquest servei!).

Pel que fa als blocs, he de confessar que no m’agradaven i els hi tenia una certa mania. No entenia com les persones es dedicaven a escriure les seves vivències personals i fer-les públiques. Amb aquest curs he entès la filosofia del bloc i, fins i tot he pensat que en podem fer un al nostre centre de treball. L’1 de novembre la capçalera del Diari de Tarragona farà 200 anys i proposaré fer un bloc explicant aquest fet i la seva història, afegint imatges, enllaços, etc.

Finalment, i pel que fa a la resta de recursos que hem vist en aquest curs: Google Maps, Flickr, YouTube i LibraryThing, el meu interés és personal.

Amb aquest curs he après el què és el Web 2.0, però em cal més temps per acabar de treure profit de tots els recursos. De totes maneres, continuo pensant que el Web 2.0 o com es vulgui dir, es un reflex de la nostra societat més lliure, més oberta, però més caòtica. Hi ha moltes persones que no saben encara què és la Web 1.0 i moltes webs que no han passat de la primera versió. Potser primer cal millorar i donar accés a tothom a aquesta primera versió, sobretot des de les empreses públiques, i després ja ens preocuparem de la segona part.

Google Maps

Aquest servei ja el coneixia i, potser per això, l’he trobat fàcil d’utilitzar. Segurament ara ja no ens sorprèn tant com quan, per primera vegada, Google Earth va començar a oferir imatges via satèl·lit. Tot i això em sembla una eina útil i el millor: la possibilitat de personalitzar els mapes.

Rollyo

Personalitzar les teves cerques està bé quan es tracta d’un tema molt específic. M’ha semblat fàcil d’utilitzar i una altra avantatge es que pots “aprofitar” la feina dels altres… Potser, com comentàveu alguns companys el principal inconvenient es que no hi ha gaires cerques en català o castellà. Analitzant la realitat podem veure que les persones que han fet el salt a la Web 2.0 són poques. Per exemple, si observem el número de usuaris que tenen com a favorit amb el Del.icio.us el diari El País, veurem que només són 1952. No sé a vosaltres, però a mi em semblen ínfimes per a un diari de tirada nacional. Ho sento molt, però la realitat és una altra!

Pageflakes

Tenir una pàgina d’inici personalitzada em sembla molt pràctic. Que des de qualsevol ordinador puguis accedir als teus favorits o altres utilitats que sempre fas servir i, sobretot, des d’un mateix entorn, t’estalvia molta feina! Parlant de feina… la que dóna muntar totes aquestes utilitats. Suposo que quan ho tens per la mà és més fàcil. El que m’ha donat més feina és la ràdio i encara no he aconseguit escoltar-la. M’agradaria saber què he fet malament.

Un video per sentir

Com que em vaig quedar amb les ganes d'anar al concert d'en Serrat i Sabina... aquí teniu una petita mostra per a tots aquells que els agradi!

(He modificat les mides, però tot i així es veu pixelat)

Flickr

Aquest recurs m’encanta! Tant és així, que he tingut que dir-me a mi mateixa … prou! No pararia i això que no sóc massa aficionada a fer públiques les meves coses personals. El trobo molt interessant.

Marcadors socials

Em sembla una opció molt pràctica perquè no depens d’una màquina i pots consultar els teus favorits des de qualsevol lloc. De totes maneres la eina no m’ha semblat tant senzilla i he necessitat més d’una hora per portar-la a terme, mentre que l’activitat marca 1 hora. He tingut problemes, com la majoria, amb el “link roll” i he fet servir l’opció “network badges”.
La possibilitat de navegar i veure altres comptes d’usuaris que fan servir les mateixes etiquetes és molt interessant, així he descobert http://del.icio.us/doctv3referencia que m’ha estat molt útil.
Respecte al tema de les etiquetes, si decidim establir uns estàndards a l’hora d’etiquetar tornarem a entrar en el llenguatge controlat, el control d’autoritats i llavors, la Web 2.0 s’allunyarà d’aquesta filosofia per la que va néixer d’obrir-se a tothom de forma “descontrolada” i que fa que sigui tant lloada.